Lars von Trier

Lars von Trier

Lars von Trier al Festival de Canes (2000)
Biografia
Naixement	(da) Lars Trier 30 abril 1956 (68 anys) Kongens Lyngby (Dinamarca)
Nacionalitat	Dinamarca
Religió	Ateisme
Formació	Escola Nacional de Cinema de Dinamarca (1979–1982)
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1967 -
Moviment	Dogma 95
Influències	Andrei Tarkovski
Obra
Obres destacables (1991) Europa (1994-2022) The Kingdom (1996) Breaking the Waves (2000) Dancer in the Dark (2003) Dogville (2005) Manderlay
Família
Cònjuge	Cæcilia Holbek (?-1996) Bente Frøge (1997-)
Pare	Fritz Michael Hartmann
Premis (2018)  Premi Sonning (2011)  Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Malenconia (2008)  Premi del Cinema Europeu al millor assoliment europeu en el món del cinema (2006)  Premi honorífic dels dramaturgs danesos (2004)  premi Konrad Wolf (2004)  Statens Kunstfonds hædersydelse (en) (2001)  Goya a la millor pel·lícula europea, per l'obra Dancer in the Dark (2000)  Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Dancer in the Dark (2000)  Palma d'Or, per l'obra Dancer in the Dark (2000)  Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció, per l'obra Dancer in the Dark (14 gener 1997)  Cavaller de l'orde de la Dannebrog (1997)  César a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Breaking the Waves (1996)  Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Breaking the Waves (1996)  Premi dels Crítics de l'Acadèmia de Cinema Europeu, per l'obra Breaking the Waves (1996)  premi Allen (1996)  Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Breaking the Waves (1993)  Kjeld Abell Prize (en) (1991)  Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Europa

Lars von Trier (Kongens Lyngby, 30 d'abril de 1956) és un director i guionista de cinema.

Fou un dels creadors i principal impulsor a nivell internacional de Dogma 95,^[1] un moviment cinematogràfic que aposta per tornar a unes històries més creïbles, filmades sense efectes especials ni de so que no siguin gravats en directe i minimitzant l'ús de tecnologia. Per això sovint filma amb la càmera a l'espatlla i en la seva trilogia USA: Land of Opportunity fins i tot ha arribat a reduir els escenaris a la mínima essència. La seva filosofia en aquest cas és que tots els objectes superflus, és a dir, els que només formen part del decorat i no intervenen en l'acció, han de desaparèixer de l'escena.^[2]

El març del 1995 va presentar conjuntament amb Thomas Vinterberg el Manifest Dogma 95, que en forma de decàleg proposava una sèrie de criteris de com calia rodar les pel·lícules: fer-ho en espais naturals, en color i llum natural, sense afegir música, filmar en 35mm o no fer pel·lícules de gènere entre altres propostes.^[3]